La geografia està a tot arreu

En aquesta quarta setmana de docència, he vist amb claretat un aspecte que venim treballam des de la setmana passada: la geografia està a tot arreu.

Una manera molt interessant de treballar aquesta idea amb els alumnes de primària és fer una activitat que he anomenat “la roba geogràfica”. L’activitat consisteix en fer parelles i anar mirant entre els dos alumnes quina és la procedència de la roba que porten aquell dia, des de la samarreta fins als mitjons i les bambes. La idea és que apuntin tots els resultats que trobin i, posteriorment, es faci una posada en comú entre tot el grup, per tal de veure que la roba que portem prové de diverses parts del món. El fet que es posin en parelles és, principalment, perquè es puguin ajudar a veure les etiquetes, i, a l’hora, comencen ja en petit grup a debatre sobre allò que van descobrint.

Sempre s’ha de fer una activitat de recerca amb objectius clars i compartits per tot el grup, per tant, els alumnes han de conèixer quines són les finalitats de la tasca.

Una altra adaptació per a grups de nivells superiors, podria ser fer el mateix procés però prenent com a objecte d’estudi la bossa. Consisteix en mirar la procedència de tots els objectes que es porten a la bossa. És interessant quan tens un grup que porta diversitat d’objectes a sobre, no només l’estoig, els llibres i les llibretes. Per aquest motiu, és més adient fer l’altre exercici a primària, perquè, primer, és més fàcil i directe, i segon, perquè els resultats seran més variats.

Per altra banda, voldria aprofitar la temàtica de “la geografia està a tot arreu” per penjar una il·lustració que he creat envers aquesta idea. La imatge està composta per un dibuix d’un llibre obert del qual emergeix una part del planeta Terra, on podem trobar un avió, edificis, fàbriques, arbres, una platja, muntanyes, camps de conreu, carreteres, situacions ambientals (com la pluja i el dia solejat) i un parell de cactus. Just a sota del dibuix, trobem un diàleg molt curiós on apareix un/a professor/a de geografia conversant amb una de les seves alumnes, la Laura. L’adult/a assegura a la nena que tot allò que hi ha a la imatge és geografia, i ella no entén el perquè i comença a preguntar-li per totes aquelles situacions que pot observar. El/la docent va donant resposta del perquè allò que veu és geografia, fins que l’alumna arriba a la conclusió de que si que era cert que la geografia està a tot arreu.

Paper de la geografia a l’educació primària i canvis a l’aula per millorar el seu aprenentatge

Durant la tercera setmana a classe hem fet un cas pràctic que m'ha portat a pensar en quines activitats o estratègies es podrien portar a terme en educació primària per millorar l'aprenentatge de la geografia. Poc a poc, en aquest blog aniré penjant exemples d'activitats dinàmiques i novedoses que es poden portar a terme des de l'àmbit de la geografia a primària, però, inicialment, voldria fer un llistat d'aspectes claus que s'haurien de tenir sempre presents en les diverses seqüències didàctiques, en altres paraules, voldria destacar algunes de les estratègies que considero elementals a l’hora de planificar una activitat:

• Fer ús de les TIC a l’hora de treballar la geografia. Hi ha moltes plataformes útils per potenciar diversos àmbits de la geografia, des de pàgines interactives a la recerca a través de Google Earth.
• Aprendre a través de l’entorn immediat dels alumnes. Tots els continguts que es treballin han d’estar contextualitzats perquè els nens i les nenes relacionin tot allò que aprenen amb el seu dia a dia. D’aquesta manera, es donaran aprenentatges motivats pels interessos dels alumnes, s’adquiriran coneixements de manera més significativa i allò après els serà totalment útil.
• Crear el dubte en el grup per potenciar el raonament, i des d’aquí construir a poc a poc la capacitat de fer crítiques i de defensar opinions. S’ha de donar eines a l’alumnat perquè raoni amb fonaments, i això s’aconsegueix en gran part quan els hi dones a conèixer la realitat que viuen al món de manera global, quan crees situacions de comparacions entre diversos punts del món.
• S’ha de conscienciar als alumnes què la geografia està present al dia a dia, en les coses més bàsiques, perquè un problema que ens trobem ara és que els universitaris d’avui dia no recorden haver treballat aquesta matèria a primària perquè no sabien veure la seva presencia en la realitat que vivien.

Treballem la vaga a l'aula

Aquesta segona setmana de classes hem parlat de la vaga d'estudiants de dijous en contra del 3+2. Això m'ha portat a pensar que tota la societat hauria de ser conscient de la repercussió al món dels constants i inquietants canvis en l'àmbit de l'educació, inclosos els més petits. Per aquesta raó, he planificat una possible activitat que es podria treballar a primària. Concretament, contextualitzo la meva proposta en cicle mitjà o superior,  ja que requereix un nivell de raonament i comprensió de la societat important.

Per començar, crearia una situació d'aula adient a la sessió: apartaríem les taules i les cadires i seuríem tots al terra en forma de cercle, per tal que tots ena puguem veure i que hi hagi un ambient d'igualtat, ja que la mestra estaria al cercle amb els alumnes.

Abans de parlar sobre la vaga, activaria els coneixements previs dels alumnes envers els actes de manifestar-se. Preguntaria que fan ells/es quan volen aconseguir fer/rebre alguna cosa que els agrada i no li deixen fer/no s'ho volen donar. Guiaria el debat fins que sortissin formes d'actuació pacífiques, partint del diàleg, i d'altres violentes. Faria veure, a través de les experiències dels alumnes, que actuar violentament no ajuda a rebre allò que desitgem. Seguiria fent una comparació, dient-li's: "igual que vosaltres lluiteu per allò que voleu, la resta de persones també ho fan, i, a vegades, s'agrupa un nombre molt elevat de persones (per exemple, tota una ciutat) per demanar alguna cosa en concret. Aquesta frase introductòria vindria seguida del debat  envers les maneres de demanar un canvi, destacant que hi ha moltes formes de fer-ho, de demostrar que estem en desacord amb alguna decisió. En aquest moment, apareixeria la idea què una de les maneres més importants de reivindicar algun aspecte és la vaga.

Un cop introduït el concepte, preguntaria si sabem que és i afegiria tot allò necessari perquè tinguessin clar el terme.

Tot seguit, faríem una pluja d’idees per veure quins poden ser els motius que causin que una ciutat sencera faci vaga. Aquí apareixerà la vaga pels canvis en l’educació, les retallades, en que ens afecta a primària, etc., i explicaria que el pròxim dijous hi ha una vaga per intentar que treguin un dels últims canvis a l’àmbit de l’educació perquè perjudica als estudiants.

Seguidament, faria grups de cinc o sis alumnes i haurien de decidir un aspecte que tots els estudiants del món haurien de tenir obligatòriament a la seva escola. Després, faríem un gran mural grupal on aparegui cada cartolina amb la idea triada pel petit equip, sota el títol “Educació per tothom”, i tots els alumnes firmarien amb la seva mà.

Amb el fet de treballar la participació i la mobilització des de l’escola, potenciem l’esperit crític 

en els alumnes i ajudem a que els estudiants coneguin la diversitat d’opinions. És important partir sempre dels interessos dels alumnes, per aquest motiu, iniciem el tema fent preguntes sobre algunes de les seves actuacions a la vida quotidiana, perquè es sentin partícips i importants en la construcció del coneixement que anem portant a terme a poc a poc entre tots.

Tanmateix, considero molt important preguntar que saben sobre el terme introduït abans de donar cap idea al respecte, ja que d’aquesta manera fem que l’alumnat raoni i s’esforci en recordar tot allò que sap al respecte. Fer-ho així també ens dóna pistes envers quins són els conceptes erronis que tenen en relació a la vaga, i és molt important perquè modificar aquest coneixement equivocat és el primer pas a resoldre, per tal què els esquemes de coneixement dels alumnes vagin fent relacions correctes per assolir un aprenentatge significatiu.

En conclusió, és important treballar a l’aula la participació ciutadana, i s’ha de fer partint dels interessos i experiències dels propis alumnes per establir un projecte d’aprenentatge en conjunt. Sens dubte, per aconseguir que els alumnes siguin crítics i sàpiguen tenir una opinió i defensar-la, se’ls ha de formar i informar.